En el meu primer moment d'oci d'avui he recordat que era dia 15 i que avui surt a la venda el primer treball d'Eina, la nova formació dels antics Inadaptats -una de les meves formacions preferides.
Continúo considerant-me un absolut ignorant musical, pel que no entraré a valorar les influències del petit avançament que m'han permès gaudir fa uns minuts al seu MySpace, però sí que m'atreveixo a afirmar que això torna a situar a aquests músics de barri obrer entre el millor de la música en català, i sense dubte en la primera posició de la música combativa en català.
Aquest cop amb una sonoritat molt més neta i moderna -i no ho dic amb despreci per allò més passat de moda, Aliança Rebel fem música una mica passada de moda- les lletres han patit també la maduració dels darrers temps i, en el que ja em sembla una gran adaptació del clàssic de Sun Tzu, deixen enrera les consignes fàcils que encara imiten tots els joves grups de punk per parlar d'anàlisis, crítiques i propostes marxistes -que cada cop menys leninistes, per cert, pel que he detectat- amb l'habilitat que la cultura d'esquerres necessita. Les coses clares, pel seu nom i sense demagògia.
I després del gairebé inevitable moment gafapasta que acabeu de soportar, tan sols em queda dir que espero tenir un moment aquesta tarda per escapar-me i veure si efectivament ja ha arribat a les tendes de discs, perquè pel que tinc entès es tracta d'un llibre-disc que inclou l'Art de la Guerra original, l'adaptació marxista de Toni Montfort i el disc de 13 o 14 cançons inspirades en els capítols del llibre; suposo, amb el llibret de lletres.
En una d'aquelles contradiccions amb les que els capitalistes ens senyalen, espero que venguin com xurros...
Ahir es va celebrar una de les manifestacions més emotives i alhora sòlides a les que he assistit en bastant temps. Més de 1200 persones (segons la Guardia Urbana; segons l'organització, més de 3000) ens vam reunir puntualment a Plaça Universitat per reclamar la llibertat del company empresonat Franki, i aguantàrem unes 3 hores de pluja intensa entre la marxa, les parades i la lectura final.
En arribar a casa, hores més tard, vaig començar a buscar la cobertura mediàtica que s'havia fet de la manifestació, ja que tot i l'excessiva presència policial gairebé no vaig poder veure càmares, i semblava que aquestes tan sols gravaven els escasos moments d'escridassades a la policía i l'únic moment en que alguns varen fer pintades de suport a Franki a Via Laietana.
Després d'una setmana en que les reivindicacions dels companys de la CAJEI havíen arribat als mitjans d'una manera força correcta, no es pot dir que la manifestació hagi gaudit del mateix tracte, ja que no ha ocupat l'espai de les anteriors protestes i les cròniques tendeixen a la inexactitut -no m'atreviré a afirmar si per voluntat de manipulació o simplement incompetència. M'he dedicat a capturar imatges dels diaris i comentar-les per a tothom.
Este pasado martes, dos jóvenes de la Asamblea Juvenil de Sant Andreu (Barcelona) -vinculada a la CAJEI (Coordinadora de Asambleas de la Izquierda Independentista)- fueron los ejecutores de la primera de una cadena de acciones que los movimientos sociales catalanes están llevando a cabo para reclamar la libertad de Francesc Argemí "Franki", ciudadano de Terrassa que ha sido condenado a 2 años y 7 meses de prisión por ultraje a la bandera, por unos hechos no probados ocurridos durante las fiestas de Terrassa en 2002.
Esta cadena de acciones está consiguiendo sus objetivos, al lograr tener una repercusión mediática y popular positiva y haber forzado a diferentes personas poderosas a primero hacer declaraciones en favor de Franki y luego a empezar a actuar para calmar los ánimos populares.
La razón es comprensible: a diferencia de lo que venía ocurriendo habitualmente, se ha tratado de acciones no violentas -por lo que tenía poca justificación una actuación violenta de los cuerpos de seguridad del estado-, en lugares más importantes a nivel mediático que popular -usando la propia estrategia del poder, de que es tan importante aparecer como estar-, y de forma muy evidente con una notificación amplia y efectiva a la prensa.
Además, al no dar material violento a los medios y tratarlos adecuadamente tanto directamente como a través de la presión popular y de dichas personas poderosas, las acciones han recibido un tratamiento informativo bastante adecuado y neutral y han aparecido en los principales medios afines al centro-izquierda -El Periódico, Público, El País- y la derecha -como La Vanguardia o el Avui.
Afanyeu-vos a comprar la revista, perquè potser demà la (seva) democràcia ja haurà actuat.
Actes com aquests són la punta de l'iceberg: no vivim en un país lliure, i no tenen la més mínima intenció de que poguem viure en un. Cadascun dels drets que tenim i que desitgem no han sigut ni seràn otorgats, si no que han sigut i han de ser reclamats.
2008 ACNetwork