Fa un parell de setmanes vaig aconseguir descarregar-me el tercer capítol de la primera temporada de Shark, i guardar-me unes quantes hores durant uns dies per veure'm els onze primers, ja que no en vaig tenir ocasió quan La Sexta va emetre aquesta serie.
El plantejament de partida és bastant simple i no em va atraure gaire més que altres series d'advocats, raó per la qual no vaig posar-hi gaire esma en veure-la per televisió. A saber: Sebastian Stark és un advocat criminalista feroç, que pràcticament no ha perdut un cas en els seus més de 15 anys de carrera. Els seus clients són assassins rics, executius psicòpates, polítics corruptes i empresaris mafiosos; en definitiva, Stark -a qui els seus col·legues apoden Shark- s'ha fet ric defensant a indesitjables. La seva amoralitat li ha permès viure feliç tots aquests anys, fins que veu amb els seus propis ulls el resultat de la seva feina i cau en una profunda depressió. Quan és nomenat fiscal especial, Stark s'aferra a la seva oportunitat de redemció.
Com he dit, tot bastant normal, inclouent el format clàssic de judici per capítol on el concepte anglosaxó de batalla -legal- dóna per a bastant.
No obstant, quan La Sexta la va emetre no vaig caure -Viquipèdia solventa moltes d'aquestes faltes d'informació- en qui ha impulsat la sèrie dirigint el capítol pilot: Spike Lee. Com és possible (vaig preguntar-me) que Spike Lee s'hagi interessat en una sèrie d'advocats, més encara quan el seu protagonista és un fical missògin, masclista, amoral, etc?
En la resposta radica l'interès adicional que m'ha despertat: a través d'un producte hollywoodià (que és el tipus de producte més popular) i d'un personatge que evita posicionar-se èticament de forma profunda (com la totalitat dels protagonistes d'aquest tipus de productes, que es mouen tan sols per interessos propis i explicacions de menys de dues linies), poden introduïr idees d'esquerres, progrés i genuina democràcia -és a dir, el poble decideix- que poc a poc poden anar creant un sediment. Des del meu punt de vista aquest és el tipus de producte audiovisual que l'esquerra ha de promoure en les seves -de moment inexistents- polítiques culturals, ja que és la mateixa tècnica que usa el poder i que és la que converteix en normals comportaments per a mi aberrants, com el consum sense frè o l'explotació inqüestionada.
"La Finestra Esquinçada". Així es titula el darrer documental que he vist, dirigit per Hammudi Al-Rahmoun i Eñaut Tolosa, i que en 25 minuts reflexa molt bé la situació de tres joves bascs acusats de "terrorisme de carrer" i de les seves famílies.
Com avanço, el document intenta donar veu a una part de la societat basca que també pateix injustícies. Diferents de les conegudes per la majoría però no per això menors. Ho fan a través dels testimonis de tres joves acusats d'actes de vandalisme i agresió que en un país democràtic no passaríen de dissortats errors de canalla. No obstant, són víctimes de innombrables injustícies des del mateix moment de ser acusats fins que, al contrari del que hauría de passar en un "estat de dret", aconsegueixen demostrar la seva innocència.
En la meva opinió, pel·lícules com aquesta ajudaríen a fer entendre a l'opinió pública la particular situació d'Euskal Herria i d'Espanya, i per tant propiciaríen un clima molt més adequat per a la pau.
Però crec que el millor és que vosaltres mateixos us mireu "Hautsitako Leihoa" i opineu què us ha semblat el que per a mi és un dels curtmetratges documentals de l'any 2007. Podeu veure el tràiler a YouTube i... Bé, donat que és forá difícil trobar-ne còpies comercials, no us costarà seguir la pista fins la pel·lícula completa al YouTube.
Després de tres mesos sense actualitzar això, jo mateix pensava que escriuría sobre qualsevol altra cosa, com els darrers projectes en els que he estat inmers o un llibre que m'hagi obert la ment o quelcom semblant, però simplement informaré de la meva adhesió a unes quantes xarxes socials noves. I es que d'aquí no-res (dos díes) acabo el Postgrau en Direcció de Producció (llavors ja parlaré d'això) i... Bé, ¡He de trobar feina!
Ya hacía tiempo que lo tenía gracias a un regalo navideño pero hasta el pasado fin de semana no había visto el DVD de "Los mejores cortos de Terror y Suspense, Vol. 2" de la FNAC.
La verdad es que no sé si porque se guardan lo mejor para el final, o porque simplemente realmente no hay mucho nivel, pero de los 10 cortos del DVD ni a la mitad los clasificaría como "los mejores" que he visto.
2008 ACNetwork