Manifestación hoy, sábado 10 de Mayo, a las 18h en Plaza Universidad (Barcelona). ¡Sean puntuales!

http://www.llibertatfranki.org

Este pasado martes, dos jóvenes de la Asamblea Juvenil de Sant Andreu (Barcelona) -vinculada a la CAJEI (Coordinadora de Asambleas de la Izquierda Independentista)- fueron los ejecutores de la primera de una cadena de acciones que los movimientos sociales catalanes están llevando a cabo para reclamar la libertad de Francesc Argemí "Franki", ciudadano de Terrassa que ha sido condenado a 2 años y 7 meses de prisión por ultraje a la bandera, por unos hechos no probados ocurridos durante las fiestas de Terrassa en 2002.

Esta cadena de acciones está consiguiendo sus objetivos, al lograr tener una repercusión mediática y popular positiva y haber forzado a diferentes personas poderosas a primero hacer declaraciones en favor de Franki y luego a empezar a actuar para calmar los ánimos populares.

La razón es comprensible: a diferencia de lo que venía ocurriendo habitualmente, se ha tratado de acciones no violentas -por lo que tenía poca justificación una actuación violenta de los cuerpos de seguridad del estado-, en lugares más importantes a nivel mediático que popular -usando la propia estrategia del poder, de que es tan importante aparecer como estar-, y de forma muy evidente con una notificación amplia y efectiva a la prensa.

Además, al no dar material violento a los medios y tratarlos adecuadamente tanto directamente como a través de la presión popular y de dichas personas poderosas, las acciones han recibido un tratamiento informativo bastante adecuado y neutral y han aparecido en los principales medios afines al centro-izquierda -El Periódico, Público, El País- y la derecha -como La Vanguardia o el Avui.

Què bé que vivim en un país lliure, i no en un d'islàmic on no podríem dibuixar al profeta Mahoma.

"El juez Del Olmo ordena el secuestro de El Jueves" a El Periódico

Ja podeu donar-vos pressa per comprar aquesta revista, perquè potser demà la (seva) democràcia ja haurà actuat.

Actes com aquests són la punta de l'iceberg: no vivim en un país lliure, i no tenen la més mínima intenció de que poguem viure en un. Cadascun dels drets que tenim  i que desitgem no ens han estat ni seran otorgats, sino que han estat i han de ser reclamats.

Una de les poques frases fidels a l'obra original que apareix en l'adaptació cinematogràfica de V de Vendetta és "El poble no hauría de témer als seus governants. Els governants hauríen de témer al poble". Moore també parla dels mateixos polítics que varen crear el III Reich o la URSS estalinista; dels mateixos polítics que, com digué roser_orquin, creuen que "[no] sabem encara com hem d'administrar-nos amb tanta llibertat".
Molts anys després dels jueus bíblics, el poble ja ha après de sobres com administrar-se. El poble sap que no es tracta d'escollir entre un o altre genet i les regnes menys doloroses per a que ens les estirin. El poble sap que es tracta de treure'ns les regnes i caminar lliurement, sense que cap paràsit ens pugui muntar, en tots els sentits que aquest verb pot pendre.

Als nostres polítics tan sols els queda, doncs, un camí per demostrar que realment creuen en el poder del poble; o que -com alguns creiem- tan sols són els patrons d'una plantació on a nosaltres els esclaus -mal anomenats ciutadans- ens manca l'aigua però tenim la llibertat d'escollir pendre'n Solan o Viladrau.
Aquest camí és el de la Democràcia Directa.
Quines excuses queden al governant per callar la veu del poble? Quina dificultat té exercir el vot quan diariament milers de persones paguen per exercir-lo en diaris, programes de televisió, etc? Quina mena de repugnant criatura s'atreveix a dir que no som capaços de compendre les lleis? Potser es deu a que és millor que el poble no sàpiga llegir, per a que els porcs puguin continuar vestint llur cues amb vetes de colors.

I no es tracta d'esperar a que ens concedeixin
la llibertat de dir Sí o Sí;
es tracta de pendre la paraula,
de pendre la llibertat.