Fa un parell de setmanes vaig aconseguir descarregar-me el tercer capítol de la primera temporada de Shark, i guardar-me unes quantes hores durant uns dies per veure'm els onze primers, ja que no en vaig tenir ocasió quan La Sexta va emetre aquesta serie.

El plantejament de partida és bastant simple i no em va atraure gaire més que altres series d'advocats, raó per la qual no vaig posar-hi gaire esma en veure-la per televisió. A saber: Sebastian Stark és un advocat criminalista feroç, que pràcticament no ha perdut un cas en els seus més de 15 anys de carrera. Els seus clients són assassins rics, executius psicòpates, polítics corruptes i empresaris mafiosos; en definitiva, Stark -a qui els seus col·legues apoden Shark- s'ha fet ric defensant a indesitjables. La seva amoralitat li ha permès viure feliç tots aquests anys, fins que veu amb els seus propis ulls el resultat de la seva feina i cau en una profunda depressió. Quan és nomenat fiscal especial, Stark s'aferra a la seva oportunitat de redemció.

"La Finestra Esquinçada". Així es titula el darrer documental que he vist, dirigit per Hammudi Al-Rahmoun i Eñaut Tolosa, i que en 25 minuts reflexa molt bé la situació de tres joves bascs acusats de terrorisme de carrer i de les seves famílies.

Després de tres mesos sense actualitzar això, jo mateix pensava que escriuría sobre qualsevol altra cosa, com els darrers projectes en els que he estat inmers o un llibre que m'hagi obert la ment o quelcom semblant, però simplement informaré de la meva adhesió a unes quantes xarxes socials noves. I es que d'aquí no-res (dos díes) acabo el Postgrau en Direcció de Producció (llavors ja parlaré d'això) i... Bé, ¡He de trobar feina!

• Acabar les frases amb una pregunta, oferint possibilitats.
• Almenys, canvia quelcom de les aventures o idees alienes abans d'usar-les.
• Els jugadors han de poder escollir lliurement el seu PJ.
• Les regles no han de condicionar la diversió; la diversió han de condicionar les regles.
• Únicament els PJ han de tenir el focus d'atenció sobre ells.
• No juguem per reproduir el món real, sino per divertir-nos. És a dir, qui diu que no puc saltar d'edifici en edifici? [També com a jugador!]

Sí, me inspira otro artículo de Martin Ralya. En él, esta joya del consejo para Dungeon Masters nos recomienda centrarnos en los Personajes Jugadores, o lo que es lo mismo, en los jugadores.

Esto parece muy obvio, pero no sería la primera vez que caemos en la trampa de, al darle vidilla al mundo, hacer que este se mueva alrededor de los personajes no jugadores en lugar de alrededor de los verdaderos protagonistas.